#COVIDByte #5: La Importància dels Temporers

Publicat el 6 de maig de 2020

Estem molts contents de presentar el cinquè #COVIDByte, sobre la importància del temporer per mantenir l’activitat agrícola durant la crisi de la COVID-19

Un dels principals reptes que ha d’afrontar el sector agroalimentari durant la crisi del COVID és la falta de mà d’obra per a treballar a la campanya de recollida de fruita, el que podria fer perdre molta de la producció d’aquesta temporada. El tancament de fronteres i les restriccions en la mobilitat dificulten la contractació de treballadors del camp, molts d’ells d’origen estranger. No és un problema únic d’Espanya, sinó que diversos països de la Unió Europea han estat advertint d’aquesta problemàtica, demanant no tancar les fronteres europees i donar facilitats per a la contractació.

Recollint aquestes reivindicacions, el 7 d’abril s’aprovava el decret 13/2020 per a fomentar l’ocupació agrària durant la crisi sanitària. En ell s’establia que tant treballadors que estiguessin cobrant prestació per desocupació com a migrants amb permís de treball però que caduqués durant l’estat d’alarma, podien ser contractats com a jornalers, així com els joves migrants entre 18 i 21 anys que tinguessin permís de residència. S’estima que el sector agrari empra a 300.000 assalariats, per això, en regions com Aragó, organitzacions agràries com UAGA van posar en marxa una borsa de treball quan van preveure el problema que s’aveïnava. Com informava l’Heraldo de Aragón, a meitat d’abril ja s’havien inscrit 3.500 persones, de les quals el 95% són treballadors estrangers i el 93% sense permís de treball, la qual cosa dificulta la contractació i no resol el problema. A més a més, encara que de manera general el nombre de sol·licituds de nacionalitat espanyola ha augmentat, moltes d’aquestes persones no compten amb experiència prèvia en aquest sector, la qual cosa dificulta la seva incorporació en requerir d’un període de formació i aprenentatge.

La crisi sanitària en el camp no sols limita la contractació de personal, sinó que també comporta l’adaptació del ritme de treball a les condicions higièniques i de seguretat, com l’ús de màscara i mantenint les distàncies mínimes entre treballadors durant la jornada. Així mateix, s’observen problemes amb el transport i l’allotjament. Per a pal·liar-ho, el govern d’Aragó, ha posat a la disposició dels treballadors transport gratuït des de les principals ciutats amb l’objectiu de reduir la mobilitat al màxim i la pernoctació pròxima a les finques.

Tota aquesta situació ha posat en relleu la dependència del sistema agroalimentari actual d’uns treballadors, majoritàriament migrants, que es troben en una situació d’alta vulnerabilitat i precarietat. La seva desprotecció contrasta amb la importància que té el seu rol per a assegurar el correcte funcionament de la cadena de subministrament d’aquests productes. Això ho han denunciat alguns col·lectius de jornalers que reivindiquen una millora en les seves condicions de treball i accés a l’habitatge, així com major protecció i seguretat per a treballar durant la pandèmia. Altrament, algunes organizacions temen que, després de l’estat d’alarma, moltes de les persones incorporades perdin el treball i la posició de “legalitat” que el decret els atorga; per tant, demanen que es puguin estendre els permisos de treball durant més temps.

Manzana trabajador temporero