Les armes secretes per combatre el malbaratament alimentari a les llars

CREDA – Amèlia Sarroca

Pa que es passa de data. Iogurts caducats. Restes de plats… Quant menjar vàlid per al consum creus que llences cada any?

Gràcies a aquesta iniciativa del Ministeri de Consum, tenim algunes dades interessants: el 2020, 13 milions de quilos d’aliments van ser desaprofitats a les llars, ja fos en format de productes sense utilitzar o com a restes de receptes. Una xifra molt similar a la del 2019, on aquest valor arribava als 14 milions. I així ha passat durant els últims anys: a les cases té lloc el 42% de les pèrdues i malbaratament totals.

Aquest malbaratament té conseqüències greus tant per a l’economia (tant de la llar com globals) com per al medi ambient. I encara que hi ha moltes mesures per evitar-ho, les dades ens indiquen encara ens queda feina per fer. Quines altres eines tenim per conscienciar la població?

Amèlia Sarroca, experta en gastronomia i tecnologia dels aliments de CREDA, ens dona algunes idees per combatre el malbaratament alimentari a les llars. Com a xef i investigadora, ha identificat una arma secreta de conscienciació present a moltes de les cases: els nens i adolescents. I ens explica per què.

 

El poder dels més joves

Els nens i nenes tendeixen a imposar la seva visió del món a les llars, moltes vegades a costa de la tranquil·litat dels familiars, compartint qualsevol nou coneixement que els sembli interessant. Aquesta actitud proactiva i generalitzada en edats entre els 3 i 8 anys, aproximadament, es pot aprofitar per fer arribar a les llars les pràctiques contra el malbaratament. Educant els nens no només aconseguim conscienciar les futures generacions, sinó que també assolim un impacte a la dels pares. “Quan els nens aprenen tècniques d’aprofitament, siguin receptes o bones pràctiques que poden aplicar a casa, pressionen també els seus familiars perquè les facin” ens diu Sarroca.

En molts casos, l’escola de l’alimentació és fora de les classes, ja que és als menjadors de les escoles on els nens i nenes tenen l’oportunitat d’aprendre sobre el menjar i el malbaratament. En aquests menjadors la conscienciació es pot crear en l’àmbit del propi consum i malbaratament que ells mateixos realitzen. Com ho aconseguim? Amb dos eixos claus sobre els quals podem actuar: la implementació d’estratègies contra el malbaratament i la formació dels monitors escolars.

Per exemple, una pràctica que ja es duu a terme en algunes escoles és el semàfor de la fam. S’hi dona als nens l’opció d’escollir la ració que volen prendre de cada aliment (tenint en compte sempre la dieta saludable amb la vigilància dels monitors). En servir-se, poden triar una ració gran (anomenada, per exemple, de lleó), mitjana (de guineu) o petita (d’ocell) en funció de la gana i apetència, evitant així l’acumulació de restes de menjar als plats. Una altra estratègia consisteix en el mesurament del mateix malbaratament després del menjar, de manera que quedi exposat visualment la quantitat d’aliment que es llença cada dia i se’ls aportin les eines i consells necessaris perquè ho evitin.

En aquestes estratègies és indispensable la intervenció dels monitors. “La seva formació a l’hora d’aplicar aquestes mesures correctament i conscienciar els nens té un alt impacte en els canvis de conducta, ja que funcionen com a models a seguir per als més joves” destaca Sarroca.

 

La cuina, trending topic

El paper dels nens i nenes a l’hora de conscienciar contra el malbaratament no acaba amb l’arribada a l’institut. “Els adolescents tenen un impacte més gran en el tema de les pèrdues per causes estètiques, i el fet que ells a casa prenguin el rol d’ajudar els pares a fer la llista de la compra” ens explica Sarroca “A més, amb la seva forta presència a les xarxes socials, “la conscienciació d’uns pocs pot tenir un fort impacte a la resta”.

Un dels eixos claus en la conscienciació durant l’adolescència és l’aprenentatge de cuina d’aprofitament. Una activitat que s’ha dut a terme en els darrers anys, tant per part d’adults com joves, consisteix en la visita a un centre de recollida d’aliments que no són aptes per a la venda, normalment per no complir els cànons d’aspecte, però que encara són comestibles. Aquests aliments solen emportar-se a entitats benèfiques, però durant la visita cada assistent escull diferents fruites i verdures per utilitzar-les al taller. Un cop a la cuina, els instructors ensenyen diferents maneres d’aprofitar totes les parts dels aliments portats a la visita, i es preparen receptes d’aprofitament fàcilment aplicables a la llar. Després, es mesura el malbaratament generat durant el taller, comparant-lo amb l’habitual a les cases.

Amb aquest tipus d’activitats no només es consciencia l’alumnat, sinó que se li donen les eines necessàries perquè en aquesta etapa de la seva vida en què comencen a tenir més independència, l’exerceixin de forma sostenible. Aprofitant també les tendències de l’alimentació i la cuina en aquestes generacions, podem potenciar la seva participació en la llar, ajudant a cuinar, comprar, fer la llista de la compra i fins i tot conscienciar els pares.

Al CREDA portem anys elaborant estudis de malbaratament alimentari i assessorant empreses de producció primària i agroalimentària en aquesta àrea. No obstant això, “l’educació és el primer en què cal invertir per aconseguir el canvi”, com afirma Sarroca. Per això el CREDA ha col·laborat en nombroses activitats municipals i educatives com el semàfor de la fam i els tallers de cuina d’aprofitament, promovent les pràctiques contra el malbaratament entre els consumidors i les llars. La nostra experiència i coneixements són a l’abast de tothom. Si creus que et podem ajudar a implementar mesures contra el malbaratament en un centre escolar, no dubtis a contactar amb nosaltres!

Comments are closed