Resum de la jornada “Prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolars metropolitans”

El passat divendres 22 de novembre vam celebrar la jornada “Prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolars metropolitans” a l’ESAB, que vam organitzar en el marc del programa PATT juntament amb el PEMB, dins la Setmana Europea de Prevenció de Residus.

En aquesta jornada vam poder parlar sobre reptes i oportunitats per prevenir el malbaratament alimentari als menjadors escolars. Vam comptar amb la participació de d’investigadores que van presentar els seus treballs, així com professionals del sector i de l’àmbit educatiu. Aquesta cultiu de gent va permetre un debat molt participatiu i interessant sobre com afrontar la problemàtica i, conjuntament, educar i treballar per assolir sistemes alimentaris sostenibles actuant als menjadors escolars.

Es pot veure el programa de la jornada aquí:

Descarrega el programa i les dues presentacions directament:


La benvinguda i la inauguració de la jornada va anar a càrrec d’en Chema Gil, director del CREDA-UPC-IRTA i de l’Oriol Estela, coordinador general del PEMB.


Seguidament, vam passar a les presentacions d’estudis d’investigació realitzats per universitats en l’àmbit del malbaratament alimentari als menjadors escolars.

La primera en presentar va ser la doctorand de la casa, Berta Vidal, que va presentar l’estudi “Escoles contra el malbaratament alimentari”, finançat per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i el CREDA-UPC-IRTA, i que va ser premiat pel PEMB i l’IND+I Science en la categoria “Agenda de desenvolupament metropolità”. L’estudi es centra en avaluar el potencial que tenen estratègies senzilles i cost-efectives basades en el canvi de comportament (en anglès “nudging strategies”), en la prevenció del malbaratament alimentari post-consum -el que deixen els nens i nenes als plats i no es pot aprofitar- als menjadors escolars.

El resultat principal ha estat una reducció del 34% del malbaratament post-consum, en 5 menjadors escolars de la Regió Metropolitana de Barcelona. Abans d’aplicar les estratègies de canvi de comportament, es va estimar que cada infant malbarata de mitjana 46,9 grams de menjar a l’hora de dinar. La major part del menjar malbaratat, el 50%, són els postres -sobretot fruita-, seguits del segon plat (28, 6%). Cada menjador escolar estaria malbaratant de mitjana 20,5 kg al dia.

L’estudi ha aportat evidència del potencial que presenten estratègies com les “nudging strategies” per prevenir el malbaratament alimentari als menjadors escolars. Les estratègies aplicades a les escoles, com el menú del dia, el semàfor de la gana, instruccions per tallar la fruita i el comptador de plats plens i buits, estan disponibles per descarregar de forma gratuïta al blog Escoles contra el malbaratament alimentari, que hem elaborat juntament amb Espigoladors. A més, hi ha instruccions sobre com quantificar el malbaratament i com mesurar el seu impacte. Aquest blog es una eina per què les escoles, càterings, AMPAS/AFAS, etc. puguin treballar autònomament en reduir el malbaratament alimentari als menjadors.

La seva presentació es pot descarregar aquí:


La segona presentació va anar a càrrec del Dr. Fabio de Menna, de la Universitat de Bologna (Itàlia). En Fabio va presentar l’estudi “Malbaratament alimentari a les escoles. Impacte ambiental i de costos dels menús escolars”. L’estudi va quantificar el malbaratament alimentari de la fase de preparació (cuina centralitzada), servei i menjador (malbaratament post-consum) de les escoles de la localitat de Cento, Ferrara. A diferència de l’estudi català, en aquesta municipalitat el servei de càtering és centralitzat, és a dir, que una sola empresa de càtering prepara tot el menjar en una sola cuina i d’allà es transporten els aliments calents a l’escola, on es tornen a escalfar i els serveixen als alumnes. A part, van fer servir una metodologia de quantificació del malbaratament alimentari visual, mentre que a l’estudi realitzat pel CREDA es va fer mitjançant pesatge directe.

Les conclusions principals de l’estudi diuen que cada alumne malbarata diàriament una mitjana de 143 grams d’aliments. La majoria dels impactes ambientals dels àpats escolars provenen de la presència d’aliments d’origen animal i de l’ús d’energia per la preparació dels àpats a la cuina. En canvi, els costos més elevats estan relacionats amb la mà d’obra i costos indirectes. Finalment, proposen que prevenint el malbaratament produït durant el servei dels aliments, es reduiria l’impacte ambiental entre un 15-18% i els costos entre un 6-11%, respecte l’actualitat.

La presentació de Fabio es pot descarregar aquí:


La tercera part de la jornada va consistir en una taula rodona “Reptes i oportunitats per la prevenció del malbaratament alimentari post-consum als menjadors escolars”. Aquesta va comptar amb la participació de Belén Derqui, professora de l’IQS, i que va realitzar el seu doctorat a la UPC sobre el malbaratament alimentari als menjadors escolars de Barcelona, enfocat des d’una perspectiva de “management” de les empreses de càtering, Maite Molina, representant de Campos Estela que va explicar el projecte “Pesa i Pensa”, un càtering que ofereix un projecte on de forma participativa, alumnes, monitores i treballadores del menjador i cuina quantifiquen el malbaratament alimentari i treballen per reduir-lo, i de 2 testimonis de l’escola Garbí de Badalona i d’Esplugues que van participar en l’estudi “Escoles contra el malbaratament alimentari”, Anna Samaranch i Montse Ilincheta.

Algunes de les problemàtiques que es van situar han estat les interferències en els menjadors quan es quantifica el menjar malbaratat, la necessitat de conscienciació dels alumnes no només a l’hora de menjar sinó que cal que s’integri en els currículums escolars cada any com a projecte educatiu i la millora de resultats quan es sistematitza la quantificació del malbaratament i la importància de reduir-lo ja que “no és acceptable la quantitat de menjar que es llença cada dia”, segons Derqui.

Fruit del debat amb la seixantena de persones que han assistit com a públic han sorgit reflexions com la necessitat d’incidir primer de manera transversal a casa, a les famílies, a les cuines i a les escoles en la necessitat d’un canvi de dieta on els vegetals tinguin més pes com a pas previ per reduir el malbaratament i a treballar per reduir-lo. La nutrició, el canvi climàtic, el sistema d’aprofitament dels aliments, el malbaratament alimentari, i l’economia circular són potes indispensables a tenir en compte a l’hora de conscienciar. “Si anem promovent transició cap a un sistema alimentari més just i sostenible però no apliquem mesures per reduir el malbaratament potser acabem tenint un efecte contraproduent”; ha assegurat Vidal.


Finalment, la jornada ha acabat amb un pica-pica a càrrec d’Espigoladors a base de torradetes de pa del dia, i melmelades elaborades amb productes recuperats Es Imperfect.

Leave a Reply