• El CREDA, junt amb l’IRTA, analitza els hàbits de consum i l’impacte del malbaratament alimentari en un treball encarregat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
• L’estudi mostra que cada català llença 21,56 kg de menjar a l’any, i el 74% són aliments que no han arribat a cuinar-se.

27 de juny de 2025

El Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA), junt amb l’IRTA, ha publicat els resultats de la Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars catalanes en el 2024, un treball que va ser encarregat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i que analitza els hàbits de consum i l’impacte del malbaratament alimentari en el consum domèstic de Catalunya.

Per portar a terme la diagnosi, l’equip del CREDA i l’IRTA han diferenciat entre residus alimentaris, que són aquells aliments que directament es converteixen en residu (com les parts no comestibles), i malbaratament alimentari, que inclou tots aquells aliments destinats al consum humà (en un estat apte per a ser ingerits o no), que es retiren i rebutgen.

Així, l’estudi compta amb un total de set objectius principals: (2) quantificar el malbaratament alimentari a les llars; (2) identificar on es genera més malbaratament; (3) identificar els aliments més malbaratats; (4) conèixer les causes que determinen el malbaratament; (5) conèixer el comportament de consumidors i consumidores a les llars; (6) avaluar l’impacte ambiental del malbaratament generat a les llars; i (7) avaluar el seu impacte socioeconòmic.

Un total de 456 llars distribuïdes pel territori català conformen la mostra final, dividida per províncies amb una major representativitat poblacional a Barcelona (73%), seguida de Tarragona (13%), Girona (9%) i Lleida (5%). A més, totes les persones participants són majors de 18 anys i responsables de la compra d’aliments dins les llars.

Principals resultats observats

Segons les dades recollides en la diagnosi, durant el 2024 s’han llençat més de 173 milers de tones d’aliments, representant un desaprofitament mitjà de 63,41 kg d’aliments per llar. Pel que fa als aliments, l’estudi mostra que la pasta i l’arròs són els més malbaratats, amb un 10,43% del total, seguits dels llegums, amb un 10,35%.

Separant per aliments cuinats i no cuinats, les amanides i els plats de pasta són els principals en ser llençats, amb un 12,5% i un 12,4%, respectivament. Tot i això, la fruita (22%) i la verdura (21%) són els aliments més malbaratats.

En relació amb l’impacte econòmic i social, el malbaratament alimentari suposa una pèrdua de 330 € a l’any per cada llar, xifra que representa uns 112 € a l’any per habitant. A més, amb el menjar llençat es podria alimentar 274.948 persones durant tot un any.

D’altra banda, amb la quantificació ambiental, l’estudi ha pogut estimar un impacte sobre el canvi climàtic d’un total de 462.347.277 kg de CO₂-eq emesos per produir, distribuir i comercialitzar aliments que han arribat a les llars catalanes, però que finalment no s’han consumit. Aquesta xifra equival a les emissions anuals de CO₂ d’aproximadament 73.388 persones.

Després d’un any d’estudi, la diagnosi conclou que cada català llença 21,56 kg de menjar a l’any, dels quals un 74% són aliments no cuinats. Així, es mostra que una de les principals causes de malbaratament alimentari a les llars són els hàbits de consum de la població. Davant aquesta problemàtica, el Departament, junt amb el CREDA i l’IRTA estan desenvolupant una prova pilot d’intervencions que se centra a proporcionar informació, eines i consells per a consumidors i consumidores per tal de millorar la conservació i l’aprofitament dels aliments.